El 28 d’agost de 1850 fou assassinat El Noi Baliarda

Rajola en record del Noi Baliarda a la casa on va viureEl 28 d’agost de 1850 va morir en Francesc Baliarda, més conegut com a Noi Baliarda.

Va morir amb les armes a la mà, com a combatent a la Guerra dels Matiners, enfrontant-se als Mossos d’Esquadra i a un esquadró de Cavalleria de l’exèrcit espanyol.

El Noi Baliarda, teixidor d’ofici, va lluitar a la Primera Guerra Carlina l’any 1843, al costat de Prim, però un cop aquest va abandonar les reivindicacions, el Noi se’n va distanciar.

Va participar a la Bullanga de la Jamància als aiguamolls de La Torrassa, a l’actual Bon Pastor, on va ser fet presoner.

Va participar l’any 1845 a la revolta de les quintes. El 6 de juliol, després de forts combats a dalt del campanar de la parròquia de Sant Andreu, es saldà amb 7 morts, empresonats i la retirada dels combatents a Terrassa.

Finalment, del 1846 a 1849, va lluitar en la Guerra dels Matiners.

Des del Casal el volem recordar i ens és un exemple de tenacitat i lluita.

S’amplie la xarxa de guifi.net a St. Andreu

mapawifiRecentment al Casal Independentista El Noi Baliarda té interconnexió amb guifi.net i un veí ens està proveïnt l’accés a internet de forma desinteressada.
Això vol dir que només s’ha hagut de pagar la instal·lació dels aparells de telecomunicació. En qualsevol moment un altre veí que estigui interconnectat amb guifi.net ens podrà proveïr l’accés a internet. Això ens dona molta independència.

Ha estat gràcies a GUIFI.NET i la xarxa de nodes que hi ha instal·lats per tot el territori. Ara el Casal n’aporta un més a Sant Andreu. Aquesta xarxa és lliure i al servei dels usuaris, viu i creix de forma horitzontal.
Guifi.net és una xarxa de telecomunicacions que es desenvolupa sota un acord que garantitza que la xarxa és de lliure accés, oberta a la participació, oberta al coneixement i neutral en el transport de dades. La xarxa interconnecta les persones que en formen part (la comunitat), i facilita l’accés a Internet. La fundació guifi.net empara legalment l’acord i la xarxa.

A la imatge podeu veure on estan instal.lades les antenes. Ara mateix n’hi ha una al CSO La Gordíssima i una altra a Diables. La que quede al mig del mapa és la que hi ha instal.lada a la Fabra i Coats.

 

Neix la Xarxa d’Estudis per l’Autonomia

XEAcartell betaEl Casal acull a tots aquells col.lectius crítics de Sant Andreu que ho desitgin, com per exemple la Xarxa d’Estudis per l’Autonomia.
La Xarxa d’Estudis per l’Autonomia és una iniciativa ​que neix d’un grupet de persones que formaven parts de grups d’estudi i que volien potenciar una altra manera d’aprendre, col·lectiva, horitzontal i on els continguts fossin escollits i treballats entre totes les persones.

El primer objectiu, ara per ara, és fer xarxa entre grups d’estudi ja existents i col·lectius que fan formació (també tallers, xerrades), i el segon objectiu és promocionar la creació de nous grups i fer-ne difusió als mitjans alternatius.

Això ho concretem en el blog, que pretén ser una plataforma virtual per enxarxar i visualitzar.
També es faran assemblees i trobades de tant en tant.

Al document de les bases definitòries s’explica la declaració d’intencions, els principis que comparteixen els grups de la xarxa i el funcionament de la mateixa (és fruit de tot un procés d’assemblees amb diferents col·lectius i persones interessades en iniciar la xarxa).

I aquí tenim el blog en construcció : http://xarxadestudis.wordpress.com/

Bases definitòries de la Xarxa d’Estudis per l’Autonomia

 

Últim capítol de La Riera al Casal!

LaRieraNoiBaliarda_m El Casal Independentista El Noi Baliarda presenta…   

Últim capítol de temporada de La Riera!!!   

Fa dies que no pots dormir pensant en com anirà el judici a la Mercè? En què passarà entre el trio amorós Tito-Lucia-Bernat? En si marxarà la Maribel a Washinton? En què farà en Batlló per impedir-ho? Com acabarà la trama de l’amic cocaïnoman del Martí? Quins nervis!!!!!!!

Nosaltres volem descobrir aquestes incògnites i ho volem fer “a lo grande”, al Casal Independentista El Noi Baliarda de Sant Andreu de Palomar. Com més serem, més emocionant serà!!! Així que convoca al teu grup d’afinitat de seguidors/es de La Riera el diumenge 20 de juliol a les 21h al Casal.  Projectarem el capítol a la pantalla de cine, pots portar les teves pròpies crispetes!

I alerta, perquè abans del capítol farem un Concurs Obert de Preguntes de La Riera, així que comença a estudiar que te’n pots endur grans i sorprenents premis! Les preguntes seran de nivell, per autèntiques friquis de La Riera.

Tenim WIFI al Casal. Install party

cartell

Per fi tenim WIFI al Casal! Ha estat gràcies a GUIFI.NET i la xarxa de nodes que hi ha instal·lats per tot el territori. Ara el Casal n’aporta un més a Sant Andreu. Aquesta xarxa és lliure i al servei dels usuaris, viu i creix de forma horitzontal.

Per celebrar-ho organitzem una “install party”: un espai de suport mutu entre usuàries per a introduir el programari lliure als nostres ordinadors. Porta’t el teu i li instal·lem una  distribució de “GNU/LINUX Debian” entre totes. Serà el divendres 11 de juliol a les 19h.

Per altra banda, si vols informar-te més sobre la xarxa, o t’agradaria instal·lar un node de GUIFI.NET a casa teva, vine i et podrem assessorar. T’expliquem com ho hem fet al Casal i quins altres nodes hi ha a la xarxa andreuenca.

Estrena del documental “GARI”

10295190_658737427540366_2155161242245128586_oEl 10 de juliol, a les 20h s’estrenarà al Casal, el documental GARI, que tracta sobre la lluita armada d’aquests grups autònoms.

Posteriorment hi haurà una xerrada on intervindran l’exmilitant dels GARI Txema Bofill,  l’exmilitant del MIL Ricard de Vargas i Joni D., l’escriptor del llibre “Grups Autònoms”.

Presentació del documental GARI, la solidaritat davant la condemna a Puig Antich. Amb la participació de Txema Bofill (exGARI), Ricard De Vargas(exMIL) i Joni Destruye (escriptor del llibre grups autonoms)

Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista
Els Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (GARI) van ser una sèrie de grups autònoms antifranquistes, d’ideologia antiautoritària, que es van coordinar per realitzar accions d’agitació armada i propaganda després de l’autodissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), a Tolosa de Llenguadoc, a causa de la detenció dels seus membres i condemna a mort d’un d’ells, Salvador Puig Antich. Després de l’execució de Puig Antich els GARI realitzaren accions per evitar una possible pena de mort a altres membres del MIL com Oriol Solé i Sugranyes i Josep Lluís Pons Llovet, en aquests moments empresonats i pendents de judici. Apareixen les seves sigles per primera vegada l’endemà del segrest del director de la sucursal parisenca del Banc de Bilbao, el 3 de maig de 1974.

Els GARI estaven formats per alguns militants de l’ex-MIL, Grup Primer de Maig i grups autònoms incontrolats que van adoptar noms temporals i circumstancials com GAROT (Grup d’acció revolucionària ocasionalment terrorista), GALLUT (joc de paraules).

Les seves activitats tenien com a finalitat cridar l’atenció internacional sobre els fets que succeïen a Espanya durant l’última època del règim dictatorial del general Franco i aïllar a la dictadura franquista de la resta d’Europa. En els seus comunicats exigien l’alliberament dels membres del MIL empresonats a Espanya doncs temien que correguessin la mateixa sort que Puig Antich. Van realitzar actes de sabotatge a les línies de ferrocarril entre França i Espanya, voladura de ponts entre Espanya i França, van col·locar artefactes explosius en organismes oficials i institucions espanyoles a França, Països Baixos i Bèlgica, rapte del director de Banc de Bilbao a París, incendi d’autobusos de pelegrins catòlics al santuari de Lorda, guillotinar el cap del príncep Joan Carles de Borbó d’una figura del museu de Cera de Paris, etc.

Qualificats com a terroristes a Espanya i a França, alguns dels seus membres van ser empresonats en aquest país, per la Cour de Securité d’Etat, però posteriorment amnistiats després de la investidura de Giscard d’Estain en 1976 i François Mitterrand com a president de la República en 1981. Un dels seus membres va ser Jean Marc Rouillan, qui ha estat empresonat a França per activitats d’agitació armada amb el grup Action Directe des de 1987 (d’aquests anys, set els va passar totalment aïllat) fins fa escasses setmanes, quan ha obtingut la llibertat condicional fruit de les campanyes internacionals de solidaritat rebudes.