Video de la xerrada sobre sindicalisme que vam fer per l’1 de maig

El passat 1 de maig, en ple confinament, vam fer una xerrada telemàtica que portave per títol “Passem a l’ofensiva amb la lluita sindical“.

Aquesta xerrada va anar a càrrec del Jordi Juan, militant de la COS i va ser la primera que vam fer pel nou canal del Rec i la va organitzar Endavant St. Andreu i Arran St. Andreu en el marc de la Diada internacional del poble treballador.

La podeu veure en aquest video:

Xerrada: El moviment LGTBI i els moviments socials

photo_2020-06-23_03-02-10 Pel proper dijous 25 de juny a les 19h l’Esquerra Independentista de Sant Andreu (Endavant, Arran i la CUP) ha organitzat una xerrada.

Porte per títol “El moviment LGTBI i els moviments socials” i anirà a càrrec d’en Jordi Barbero, de la Crida LGTBI i de la Susana de 9B LGTBI.

Aquesta xerrada serà presencial al Casal pero hi haurà un aforament limitat a 25 persones.

Esperem que vos resulte interessant.

 

Tarde de l’Esquerra Independentista : caminem cap a la Vaga General Feminista del 8 de març

ERuW08hX0AIpskR El proper dijous 5 de març, a partir de les 18h al Casal, l’Esquerra Independentista de Sant Andreu ens propose una tarde en la que caminarem cap a la Vaga General Feminista del 8 de març.

Xerrada amb Maruja Ruiz Martos i les companyes de Festes Feministes.

Sopar amb pintxos.

Concert amb PD Antònia Fout System.

T’ho perdràs?

Xerrada-debat sobre l’antifeixisme grec

EOgghBSX4AAGb3MEl proper dijous 6 de febrer el Col.lectiu Antifeixista de Sant Andreu, el FUS, farà una xerrada-debat que té per títol “Com han guanyat el feixisme a Grècia?”

Serà a les 19h i comptarem amb el periodista Hibai Arbide Aza que ens ho explicarà. Després tindrem un debat entre totes.
I el Casal romandrà obert des de les 18h, com cada dijous.
Us hi esperem!

Celebrem el 10è aniversari de la CUP de Sant Andreu

EMK

Aquest proper dissabte 21 de desembre, celebrem els 10 anys de la constitució de l’assemblea local de la CUP al districte de Sant Andreu.

10 anys de feina continuada per a anar construint la unitat popular als carrers i a la institució del Districte.

A partir de les 19h hi haurà una xerrada on intervindran l’Òscar Simon (militant de la CUP Barcelona) i el David Carmona (militant de la CUP St. Andreu).

Després hi haurà pica-pica i un sopar de carmanyola.

Alhora podreu gaudir d’una exposició fotogràfica commemorativa.

Hi esteu totes convidades!

Sopar de Festa major, concert i projecció al carrer, davant del Casal

El divendres 29 de novembrea les 20h hi haurà la projecció del documental “De Pons i Gallarza no marxem!”. Després hi haurà una actualització d’aquest cas d’especulació que afecta aquest carrer del poble.

A les 20:30h Sopar d’inici de la Festa Major Reivindicativa

Hi haurà música en directe amb Utópikes i PD Antònia Found System

Tot això al Casal!

Ho organitzem la Festa Major Reivindicativa i el Casal Independentista El Noi Baliarda

28/11/19 Formació política: marxisme i alliberament nacional

formació-724x1024L’última sessió de la formació política que han organitzat Arran Sant Andreu i Endavant Sant Andreu serà el dijous 28 de novembre a les 19h al Casal.

La xerrada porte per títol “Marxisme i alliberament nacional ” i el ponent és en Quim Serra.

Lectures per ampliar coneixements:

James Connolly, Socialisme i nacionalisme, Shan Van Vocht, gener de 1897

Lenin, Tesis sobre les qüestions nacional i colonial, II Congrés de la Internacional Comunista, 1920

Lenin, La qüestió de les nacionalitats o autonomització, 1922

21/11/19 Formació política: debats per un feminisme de classe

formació-724x1024Dijous 21 de novembre tindrà lloc la cinquena formació política sobre marxisme que organitzen Endavant Sant Andreu i Arran Sant Andreu.

Serà a les 19h al Casal i portarà per títol “Debats contemporanis del feminisme des d’una perspectiva de classe: sexe, treball i reproducció social” i l’imparteix l’Isabel Benítez.

Us esperem a totes!

 

Sinopsi de la xerrrada i bibliografia

L’objectiu de la sessió és clarificar els debats teòrics aterrant els conceptes i raonaments dels principals corrents polítics dins del camp feminista contemporani tractats en la sessió anterior en debats i exemples quotidians: sexualitat, el treball domèstic i de cures i les problemàtiques associades a la «raça» o racialització, lloguer de ventres i prostitució/treball sexual. Finalment es presentaran les principals aportacions de la «teoria de la reproducció social» com a marc d’anàlisi i praxi política feminista marxià d’avui dia.

A continuació es proposen un seguit de lectures de caràcter teòric.

Lectures proposades:

1. «¿Qué feminismos?» Susan Watkins. Un repàs als principals corrents del feminisme dels anys 1960/70 als EUA i anàlisi sobre l’origen de les polítiques d’identitat i les agendes polítiques de l’ONU i altres organismes internacionals en matèria d’igualtat.

2. «¿Qué es la teoría de la reproducción social?»: Tithi Bhattacharya.  Principals claus de en què consisteixen els desenvolupaments teòrics contemporanis del feminisme marxista, divulgats com a «teoria de la reproducció social». Forma part de: Teoria de la reproducció social. Bathacharya: https://www.tigredepaper.cat/

3. «Reproducción social del trabajo y clase obrera global»: Tithi Bhattacharya. Desenvolupament més detallat del concepte de «reproducció social ampliada de la força de treball». Forma part de: Teoria de la reproducció social. Bathacharyahttps://www.tigredepaper.cat/

Lectures complementàries
4. «Una defensa marxista de la interseccionalidad. Sharon Smith». 
5. «Construyendo desde Marx: reflexiones sobre la clase y la raza»: Himani Bannerji. Totes dues lectures aborden els debats contemporanis sobre la «intersecció d’eixos d’opressió» o atenció a la interrelació entre diferents mecanismes d’opressió i explotació a les societats capitalistes (classe, «raça», sexe, gènere, orientació/identitat sexual, situació legal, …). Enfront de la divulgació acrítica del concepte «interseccionalitat», ambdues autores qüestionen la utilitat d’aquest enfocament per donar compte d’aquests fenòmens, ans al contrari, defensen una perspectiva integral que permeti donar coherència i explicacions integrals (donant compte de la diversitat esmentada) i anar més enllà de la descripció i la segmentació de la realitat social. Un exemple d’aplicació pràctica d’aquest enfocament seria el llibre «Raça, sexe i classe» d’Angela Davis (1981) .
6. «Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo. Y otros argumentos a favor de la independencia económica». Kristen Ghodsee. 2019. Ed. Capitán Swing. Un assaig amè sobre com les polítiques d’igualtat desenvolupades a la Unió Soviètica i les repúbliques de l’òrbita socialista van incidir en les relacions de gènere, la sexualitat i la llibertat de les dones, com a exemple per defensar els models socialdemòcrates del nord d’Europa. Dedica una part significativa del llibre als estudis sobre satisfacció sexual de la població de l’Alemanya Federal i Democràtica durant la guerra freda, més coneguda com «la guerra dels orgasmes». Per una visió més detallada i contextualitzada de les polítiques d’igualtat a la revolució boltxevic i durant la Unió Soviètica: Las mujeres, la revolución bolchevique y la lucha contra el patriarcado.

Altres

7. [ANGLÈS] Entrevista a McNally i Ferguson: Reading Social Reproduction into Reading Capital.
8. [ANGLÈS] Iris Young., Socialist feminism and the Limits of the Dual system theory. En Materialist feminism. Ed. By R. Hennessy and C. Ingraham. 1997, Routledge. London. Un versió digitalitzada semblant (no és el mateix article): https://readthenothing.files.