Pojectem de nou Ciutat morta al Casal

Bored, overweight man sits on the sofaDesprés de moltes dilacions i entrebancs, finalment TV3 ha decidit passar aquest documental. Vine a veure’l al Casal en bona companyia!
Serà aquest dissabte 17 de gener a les 22:25h de la nit.
T’hi esperem!

Ciutat Morta té tots els ingredients d’una pel·lícula. Una festa a una casa okupa. Un desallotjament de la Guàrdia Urbana. A una altra banda de la ciutat, aliena a tot, una noia que va en bicicleta. Un test que cau d’un balcó. O era una pedra des del carrer? Un policia que es desploma a terra. Detencions. Tres joves sud-americans. La noia que va en bicicleta que pateix un accident. Una ambulància la recull direcció a l’hospital. A comissaria: cops, soroll d’osos trencats, ulls inflats. Assistència mèdica al mateix hospital de la noia que ha caigut de la bicicleta. Una nova detenció. Més cops, més sorolls, més inflor. Una jutgessa d’instrucció que creu en la transformació de la matèria: de test a pedra. La mateixa que no reconeix els signes de tortura. La noia que insisteix: que anava en bicicleta, a una altra banda de la ciutat, aliena a tot. Poc importa. Presons preventives i llibertats provisionals. Els dies que passen, lentament, sota el règim penitenciari. Un judici a l’Audiència. Una acusació sense proves. Testimonis de policies contra informes científics. Arriba sentència. Són ordres dels jutges: tres, quatre, cinc anys de presó. Compliments íntegres. Un suïcidi en tercer grau. Són les 8 de la tarda. L’hora de fer la bossa per tornar a passar la nit entre reixes.

Malauradament, Ciutat Morta no és una pel·lícula sinó el relat d’uns fets reals que succeïren la matinada del 4 de febrer del 2006 a la ciutat de Barcelona. El documental indaga en un dels pitjors i més tenebres muntatges policials de l’Ajuntament de Barcelona, en què, fins a 9 persones resultaren condemnades per uns fets que mai no cometeren. Poc importava que l’acusació es fonamentés exclusivament en el testimoni de 2 policies. Menys encara que resultaren incompatibles amb els informes forenses. Cap menció al canvi de versió de l’Ajuntament des del famós test que cau del balcó, a la pedra que es llença a peu de carrer. No existeixen escrúpols per condemnar innocents quan està en joc la imatge d’aparador d’una ciutat que, fora dels ulls dels turistes, va agonitzant al ritme de l’especulació i de les imposicions cíviques. I què més dóna si, anys després, els mateixos policies són condemnats per tortures i simulació de delicte, després d’apallisar un jove africà? El cas mai es va reobrir ni es van depurar responsabilitats. Rodrigo, Juan, i Àlex foren caps de turcs d’una ciutat que llençada a la voràgine de l’especulació, la imatge al turisme i la persecució del moviment alternatiu i okupa, els va enviar a presó malgrat que l’Ajuntament sabia de la seva innocència. La Patrícia Heras sempre va mantenir que ni tan sols era el lloc dels fets, fins al moment en què decideix llençar-se pel balcó de casa seva un vespre d’abril durant un permís penitenciari. Per què es va permetre un muntatge de tal magnitud? Qui en són els responsables? Per què ningú no ha respost per la mort de la Patri? Per què es va donar crèdit a un judici on es va atropellar les garanties més bàsiques de la defensa? Ciutat Morta respon aquestes i moltes altres preguntes en un exercici d’esclariment dels fets i, sobretot, és el retrat d’una ciutat que es debat entre la vida i la mort i que, en la seva pròpia decadència, apunta, apallissa i assassina.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s